Còmic Humorístic
El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.
És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.
Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.
INTRODUCCIÓ
El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.
Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic: Yellow Kid de R Outcault, publicat al New York Journal de 1896.
CONTEXT HISTÒRIC
La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).
És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes
A Espanya
La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament arreu del món amb el pas dels anys. A Espanya també amb mestres que van dibuixar per les revistes de l'Editorial Bruguera com:
-
José Escobar: Zipi y Zape
-
Carlos Conti: Pulgarcito i El Carioco
-
Manuel Vázquez: Las hermanas Gilda i La familia cebolleta
-
Francisco Ibáñez Talavera: Mortadelo y Filemón i 13, rue del Percebe
CARACTERÍSTIQUES
.png)
Yellow Kid de Outcault
Happy Hooligan de Frederick Burr Opper
The Katzenjammer Kids de Knerr
-
Finalitat: Provocar riure al lector.
-
Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.
-
L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.
-
Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.
-
Un traç net, sense ombreig, normalment.
-
Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.
-
Un ritme narratiu ràpid i viu.
-
Poques variacions de l'angle visual.
5 TIPUS:
Humor negre
Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.
Humor d’actualitat
Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.
Humor de política
Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.
Humor clàssic
Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.
TIPUS
Humor quotidià
Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit. Normalment solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.
REFERENTS
Alguns exemples són diferents tires còmiques protagonitzades per personatges fixos com les historietes de Snoopy, Mafalda, Ot el bruixot o Calvin & Hobbes.
Altres són històries llargues com les aventures d'Astèrix, Mortadel·lo i Filemó, Espirú i Fantàstic, o Jep i Fidel.
