Altres gèneres del còmic
El còmic detectivesc, també anomenat sèrie negra, còmic policíac, és un estil de còmic, en el que el crim, sigui de la modalitat que sigui, hi és gairebé sempre present.
Les seves pàgines sovint es centren en les activitats d'un detectiu privat o bé d'un agent de la llei. Narren les activitats de delinqüents professionals. Expliquen algún crim puntual, perpetrat per algun delinqüent no profesional.
-
Al principi, abasten l'activitat criminal, i la seva investigació, cosa que, quan la censura no ho impedeix, permet a l'autor "explorar les parts menys decoroses de la nostra societat".
-
La història es pot explicar des del punt de vista de les Forces de l'Ordre (policies, detectius) o dels criminals (lladres, assassins, gàngsters, yakuza), així com del justicier urbà.
-
Cal ressaltar, en aquest sentit, que els primers còmics de sèrie negra tiraven cap a protagonistes de la Policía o relacionats".
-
La il·luminació i la composició poden ser molt efectistes.
-
Tenen molta ombra i utilitzen molt el negre.
-
A vegades, recorren a l’estil caricaturesc.
-
L'ambient sol ser urbà, quotidià i familiar per el lector.
-
Fan ús del recurs de suspens i intriga.
CARACTERÍSTIQUES
POLICÍAC
PERSONATGES
Els personatges principals sovint son o forces de l'ordre o criminals. Altres personatges habituals són la femme fatale, que, aparentment inofensiva, pot conduir les víctimes al perill o a la mort; els espies; i, òbviament, les víctimes.
Són personatges amb molt caràcter i no solen evolucionar durant la història.
ESTRUCTURA
HISTÒRIA
Habitualment és un relat que es fa al revés de la narrativa tradicional, ja que no segueix un ordre cronològic lineal (començament, desenvolupament i desenllaç). Al començament es presenta l'enigma que s'ha de resoldre al final. El temps per aclarir el misteri procedeix en dos sentits: mentre avança la investigació (futur) es revela l'enigma (passat).
El còmic policíac clàssic va aparèixer conjuntament amb el còmic d’acció al 1929, a causa de La gran Depressió del 29.
Els esdeveniments quotidians i el gangsterisme que hi havia en aquella època van influir molt en el desenvolupament d’aquest gènere. Cal dir també, que molts dels arquetips (influències) d’aquest gènere es poden trobar en els romanços de cec (és un romanç (poema), es caracteritzava per les seves temàtiques truculentes), on apareixen crims molt cruels.
El primer còmic policíac que va sorgir va ser Dick Tracy de Chester Gould, amb dibuixos caricaturesc i una gran varietat de vilans, els quals van influir en series com Batman, Bob Kane i El inspector Dan de la Patrulla Volante.
Pel que fa a la postguerra (1942-57), a Estats Units aquest gènere va aparèixer molt breument en Crime Does Not Pay (1942). Còmics com “Super Historias de Crimen” de l’editorial EC comic tractaven grans temes com el racisme, el sexe o les drogues i es caracteritzaven per els seus finals impactants. No obstant, no va ser fins al 1954, que la creació de còmics d’aquest gènere va estar fortament controlada, (amb la creació de Comics Code Authority) fins que a Estats Units va ser reemplaçat per el gènere superheroic.
També anomentat còmic realista ja que acostuma a presentar un grafisme relista (tot i que a vegades es distorsionat i irreal perquè l'autor o autora li vol donar un aire novedós).
Les històries estan situades en una realitat artificial i diferent a la nostra a la qual l'autor intenta aproximar-nos amb diferents recursos que té a l'abast.
Aquest gènere es situa en una època històrica concreta: la prehistòria, l'edat antiga, edat mitjana, edat moderna o l'edat contemporània.
En el cas d'estar situat en el futur deixa de ser un còmic d'aventura i passa a ser un còmic de ciència ficció.
AVENTURA
Còmic ambientat en les guerres modernes, les que succeeixen a partir del segle XX. Estan molt ben documentades i això es perceb tant en la seva trama com en el grafisme. Els personatges estan treballats psicològiament, acostant-se a l'especadors i semblant més verídics i autèntics.
El còmic bèlic va sorgir a la dècada dels trenta, però no va ser fins als anys quaranta quan va comen+ar a guanyar importància.
La majoria de còmics bèlics estan basats o situats en la Segona guerra Mundial.
BÈL·LIC
El còmic fantàstic és una variant de la fantasia, un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural.
El món fantàstic es presenta com a real i consistent.
Hi ha dos classes de món fantàstic el high fantasy i el low fantasy.
La diferència recau en que el high fantasy és un món totalment nou i inventat amb poders, societats i a vegades fins i tot lleis físiques que no tenen res a veure amb el món real (Senyor dels Anells).
Per altra banda, en el low fantasy s'ajunta la nostra realitat qüotidiana amb algunes adicions màgiques o sobrenatural (Harry Potter).
El conflicte més comú en el còmic fantàstic és la lluita entre el Bé i el Mal.
FANTÀSTIC
El superheroi és un personatge heròic que generalment té superpoders.
Les seves característiques més comuns són:
-
Tenir un orígen especial: no humà, mutants, expermientx científics, per tecnologia avançada o artefactes místics...
-
Posseir una o diverses capacitats especials.
-
Són els bons, la seva lluita és desinteresada i busca ajudar als innocents.
-
Tenen una doble identitat.
-
Són atractius.
-
Tenen un uniforme identificatiu, cridaner i ajustat.
-
Lluiten contra els supermalvats (persones amb superpoders que volen causar destrucció).
Les dues empreses més importants que publiquen còmics d'aquest caire són Marvel i DC Comics.
SUPERHEROIS
El còmic de ciència-ficcó sempre està situat en un futur (més o menys llunya) amb canvis tecnològics i socials. És diferència del còmic fantàstic perquè té una base científica o tecnològica però no màgica.
En aquest gènere s'exploren les conseqüències que poden tenir accions i comportaments actuals, pot ser distòpic o utòpic. Temes regurrents són: viatges espacials, robots, extraterrestres, modificacció genètica, viatges en el temps...
S'utilitzen recursos com "viatjar més ràpid que la llum" o "crear forats de cuc" per donar dinamisme i velocitat a la història
CIÈNCIA FICCIÓ
El cómic eròtic es caracteritxa per tractar elements relacionats amb la luxúria com per exemple: la temàtica eròtica, l'homoerotisme, el nu, el seminu, la sexualitat i el sexe explícit.
No es qualifica de portnografia pels seus parametres de cenusra, que estan limitats només a una certa càrrega de material explícit.
Està destinat a un públic adul i la seva finalitat és exitar. Per aquesta raó tant el físic com les capacitats sexuals dels protagonistes van més enllà dels límits de la realitat.
El dibuix d'aquestes obres acostuma a ser realista i d'extensió breu.
ERÒTIC
El comix o còmic underground (en anglès, còmic subterrani) va començar sent nomenat així pels seus calans d'edció impressió i distribució al marge de les grans editorials establertes.
Eren histìories que no seguien els cànons establerts, criticaven els principis de les societats on es desenvolupaven.
UNDERGROUND
El cómic costumista està situat en el món real, en el present o en en un passat proper. Tracta la vida personal i laboral d'un personatge, la seva visó de les relacions sentimentals i no és necessari que tingui un final feliç.
Els personatges tenen un llenguatge directe i col·loquial, facilitant la seva versacemblaça i assegurant la proximitat als espectadors.
En resum, tracta de la vida qüotidiana sense tenir característiques que l'aporpin massa a altres gèneres.