top of page

SPENCER

spencer.jpg

Anàlisi de la pel·lícula

 

Director: Pablo Larraín
Any: 2021
País: Regne Unit
Gènere: Drama/ biogràfic
Guió: Steven Knight
Fotografia: Claire Mathon
Música: Jonny Greenwood
Repartiment: Kristen Stewart, Timothy Spall, Jack Nielen, Sean Harris, Stella Gonet.
Moviment: Cinema d'autor/ biòpic

Sinopsis:
Spencer és una pel·lícula de drama psicològic de ficció històrica del 2021 dirigida per Pablo Larraín i escrita per Steven Knight. La pel·lícula és un relat de ficció de la decisió de la princesa Diana de posar fi al seu matrimoni amb el príncep Carles i abandonar la família reial britànica.


Plans: 
Hi ha molta varietat de plans per expressar les emocions i captar les expressions de la Laidy Di.

Moviment de la càmera: 
Durant la pel·lícula apareixen molts tipus de plans i sobretot en fa un gran us dels plans estatics i en moviment (travelling, zoom etc...). També utilitza molt la camera a mà perque l'espectador es pugi posar en la mirada del protagonista.  


Escenografia: 
L'escenografia està molt ben treballada ja que imita perfectament l'estètica d'un palau reial britànic. També juga molt amb objectes que redere d'aquests tenen un significat, com les boles de billar que representa la família reial i les bola blanca i negre que representa el bé i el mal. 

Recursos estilístics:
Larraín juga molt amb diversos recuros estilístics, com per exemple les cortines esdevenen una metàfora de la solitud i la llunyania que sent Lady Di, una sensació d'aïllament​ de la protagonista i també en un lloc que no acaba d'encaixar i que no pot escapar. Una altra metàfora utilitzada és l'antiga casa en que abans hi vivia, tencada, vella, en mal estat... en un estat més aviat arruïnada,fent referència aquets sentiments d'angoixa, soledat...que la protagonista té. 
També juga amb escenes surrealistes, de por, com en el moment que la Diana s'imagina que es menja les perles del collaret que portava que remarquen la sensació d'angoixa.


Banda sonora:
La banda sonora és del compositor Jonny Greenwood que, per a la pel·lícula, decideix fer una combinació de free-jazz i música barroca.

Llum
La llum acostuma a ser tènue però també fosca, per donar una sensació de tencament, claustrofòbia. A l'exterior la llum també és apagada, no es veu la il·luminació del sol.

Color: 
Hi ha una gran diversitat de colors i paletes segons el moment, les emocions i les situacions en que es troba la protagonista, però principalment predominen els colors pastels i destaca molt el groc i el vermell.

Vestuari:
Durant la pel·lícula hi ha una gran varietat de vesturaris per cada escena. La dissenyadora de vestuari és Jacquéline Durran. Com que la  Diana és una de les icones de la moda més reconegudes, ja que va trencar amb allò establert i és també coneguda per portar roba que en aquell moment que no es veia gaire bé per una dona i una princesa, això fa que porti un vestuari complex i variat. 

bottom of page