Introducció del còmic
Definició del mitjà i trets distintius.
Narració d'una història amb dibuixos o il·lustracions, sovint també amb paraules col·locades dins les baferades, distribuïts en vinyetes o tires còmiques.
Història del còmic.
Si parlem dels antecessors del còmic és inevitable anomenar els antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir, i també feien murals en forma de tira, que incloïen imatge i text.
Altres exemples són les vidrieres, el tapís de Bayeux, les bandes que envolten les columnes romanes commemoratives (com la Trajana o la de Marc Aureli), els retaules medievals (amb els quals, mitjançant imatges, s'explicaven al poble històries, crims i successos en general), els dibuixos de les civilitzacions precolombines (com els còdexs, pintats pels maies i els asteques) i fins i tot les primitives pintures rupestres. A aquests exemples citats es poden afegir algunes obres pictòriques de Hyeronnimus Bosh, Brueghel o Goya, les quals adquireixen un caràcter narratiu.
Però potser els antecedents més propers al còmic en són aquells destinats fonamentalment a satisfer les necessitats d'instrucció de nens i adolescents. Aquestes publicacions, que van començar a editar-se a França a partir de 1820, es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, tot i que, a diferència de la historieta, els textos no s'integraven orgànicament dins dels dibuixos, sinó que es addicionaven a manera d'explicació complementària al peu dels gravats.
No obstant això, la història del còmic es relaciona més correctament amb la de la impremta i la caricatura.
El còmic (que neix gairebé al mateix temps que el cinema) aviat desenvoluparà el seu particular llenguatge icònic, i les primitives vinyetes, totes de la mateixa mida i amb els textos al peu o tímidament inclosos en el dibuix, seran substituïdes per vinyetes de diferents mides i situació i, sobretot, evolucionaran ràpidament les maneres i abast dels textos. Aquests s'inclouran, gairebé des del principi, en globus o baferades; la seva particular forma, així com la mida i dibuix de les lletres, constitueixen, per si sols, tot una manera d'expressió independent.
L'ús d'onomatopeies, escrites amb grans lletres, certs símbols ja universalment acceptats (com una serra tallant un tronc per indicar somni o una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea) tenen un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.
Inicialment aquestes historietes tenien caràcter còmic, d'aquí el nom: còmic-strip (tira còmica)
El 9 d'abril de 1893 va aparèixer la primera pàgina d'historieres en el diari a "New York World", el personatge s'anomenava Yellow Kid, era un noi vestit amv un camisó groc. Tenia escrits els textos en el camisó i apareixien algunes baferades, això es considera l'inici del còmic.
Tipus:
Hi ha una gran varietat, com per exemple d'aventures o realista, d'humor, bèl·lic, fantàstic, policíac, de ciència-ficció, de terror/gore, eròtic, underground , yaoi (manga), shoujo (manga), shonen (manga), costumista, narratiu, de suspens o d'amor.
La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.
A la vinyeta es representen mitjançant la imatge un espai i un temps de la acció narrada. La durada del temps, les dimensions de l’espai on transcorre l’acció… es poden percebre segons la forma i la grandària d’aquesta.
De formes i grandàries hi ha infinites formes i grandàries, algunes d’elles són: rectangulars, triangulars, circulars… la relació entre l’espai, la vinyeta i el tipus són importants per crear el ritme de lectura de la història.
La planificació consisteix en pensar l’ordre i mida de les vinyetes en la composició. Cal endreçar i distribuir les vinyetes de la manera més correcte segons l’espai disponible per aconseguir un composició equilibrada i llegible.
La perspectiva per donar realitat i espai a les il·lustracions cal perspectiva, profunditat. Per aconseguir això necessitem plans generals; que descriuen l’ambient i l’entorn on passa l’acció. També s’ha de tenir en compte l’angle de visió, aquest pot ser horitzontal, picat, contrapicat, zenital… depenent de quin s’esculli la sensació varia.
Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
A les vinyetes apareixen il·lustracions de paisatges, personatges i objectes; a més, aquests van acompanyats de diàlegs. La RAE defineix els herois com: Persona que fa una acció molt abnegada en benefici d'una causa noble. Persona il·lustre i famosa per les seves gestes o virtuts.
CARTELLES I CARTUXOS
Aquest tipus de text apareix sempre que el narrador vol parlar a la història.
Si és una cartel·la, apareixerà en forma de requadre, normalment a la part superior de la vinyeta.
Si és un cartutx, ocuparà l'espai d'una vinyeta.
Es fa servir sobretot per donar informacions sobre l'espai o per indicar salts en el temps.
BAFARADES
Serveixen per introduir els diàlegs dels personatges. Normalment solen tenir una forma més o menys arrodonida i es componen de dos elements:
ONOMATOPEIES
Un darrer tipus de text que apareix a les historietes és l'onomatopeia, que consisteix a representar sons i sorolls mitjançant lletres especials: BOOM!, CRASH!, ZAS!, ZZZZZ.
Els textos i els símbols gràfics.
El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.
El muntatge consisteix en la col·locació ordenada de les vinyetes, en aquest procés s'ha de tenir molta cura dels conceptes d'espai i de temps perquè la historieta resultant de tota la narració sigui comprensible, clara i tingui un bon ritme.
Hi ha 6 tipus de transicions:
1. MOMENT A MOMENT: Un lapse breu de temps. Lacció és immediata. No hi ha un canvi considerable en allò que s'està explicant. És una continuïtat.
2. ACCIÓ A ACCIÓ. Una acció que canvia el sentit del que s'ha narrat. Hi ha una situació de causa/efecte.
3. TEMA A TEMA. Dos moments que separats tenen un significat, però que es completen en estar encadenats junts.
4. ESCENA A ESCENA. És similar a l'anterior, però tenen una distància més gran sigui d'espai o de temps.
5. ASPECTE A ASPECTE. Hi ha associació per imatge.
6. NON SEQUITUR. Cap relació aparent.
En aquest sentit, l'el·lipsi en el còmic actua com a crida al lector, com a interpel·lació, com a invitació a construir o reconstruir el sentit del relat. Sense el·lipsi, al lector només li quedaria aprovar o rebutjar l'argument. Sense el·lipsi, l'art del còmic tindria una simple funció estètica.
El procés creatiu utilitzat en el còmic no difereix gaire de qualsevol altre procés editorial o artístic; i encara que cada autor té un mètode diferent a l'hora de treballar, gairebé sempre cal travessar una sèrie de passos bàsics: Projectació o disseny. Producció o dibuix.
1. Idealització
Aquí comença l'essencial del còmic, cosa que donarà vida a uns personatges, situacions i accions que desencadenaran una història. Qualsevol història imaginada es pot plasmar en un còmic i és per això que no cal rebutjar cap idea a priori. Escriure avui unes línies amb un concepte que no diu res, demà pot ser el principi d'alguna cosa. Emmagatzemar aquestes idees en una llibreta és una bona solució per no desesperar a l'hora de cercar una història convincent.
En aquest pas es tria que respondrà el còmic:
Ficció (elecció de gènere: aventures, comèdia, ciència-ficció... o barreja d'ells).
No-ficció (infografia, diaris, instruccions, etc...).
2. Disseny de producció
Disseny de personatges. Consisteix a esbossar tots els personatges principals del còmic vistos des de qualsevol angle, decidint la seva indumentària, gestos, pentinat, complements, etc. En definitiva, qualsevol disseny que ajudi a entendre com és cada personatge.
Ambients coherents. Es tracta d'estructurar universos propis convincents triant escenaris i localitzacions.
Estilogràfic (adult-infantil-juvenil). A qui va dirigit el còmic? Quin públic llegirà l?obra? És essencial planificar un estil de dibuix per a tot el còmic d'acord amb el lector. L'essencial és que l'obra tingui coherència gràfica de principi a fi perquè el resultat sigui tan professional com sigui possible.
Materials i tècniques. Aquest és un camp molt personal. Cada autor disposa avui dia d'innombrables materials i tècniques per treballar, des d'un llapis i un pinzell fins a fer-ho tot a través de programes de disseny per ordinador. L'important és que l'elecció de materials i tècnica vagi d'acord amb l'estilogràfic que portarà l'obra, que es pugui reproduir posteriorment i/o publicat digitalment.
3. Documentació
Un treball ben documentat és una obra creïble. És igual que el còmic sigui de ciència-ficció, un drama històric o una biografia d'un personatge públic, sempre hi ha referents en què recolzar-se per donar coherència a la història.
4. Planificació (desenvolupament espai-temporal de l'obra i terminis de lliurament).
5. Desenvolupament del guió
Producció o Dibuix.
Aquests passos tenen molt a veure amb la tècnica seleccionada, en qualsevol cas, gairebé sempre se sol abordar els passos següents d'alguna forma o altra:
1. Storyboard i/o guió tècnic. Tant l'un com l'altre ajuden a trencar el gel a l'hora de començar a dibuixar, a més a més consoliden el guió a nivell gràfic per no haver d'improvisar res a la pàgina original.
2. Encaix a llapis i entintat.
3. Color (si n'hi hagués):
- Color directe (sobre l'original)
- Color digital (escaneig del llapis o la tinta original i pintar amb un programa de disseny per ordinador).
4. Art final. Preparació del fitxer final llest per imprimir i/o per ser publicat a la pantalla. Cal optimitzar el còmic segons els suports on es pugui reproduir.