Per la Diana, els seus dies sempre són iguals, sempre la mateixa rutina: es desperta, menja, va a l’escola, torna a casa, dina, estudia, sopa i se’n torna anar a dormir. A més a més, la pressió de ser una bona estudiant, de treure les millors notes i la mala situació amb els seus pares, tampoc l’ajuden. Ella només vol algú amb qui parlar, que l’entengui, que l’escolti i que l’ajudi.

Un dia, tornant de l’escola es troba un cadell i no pot evitar en pensar que ella és com aquesta gosseta, solitària, i decideix quedar-se’la i cuidar-la. A partir d’aquell moment, li posa com a nom Llun, i es converteix en la seva acompanyant de vida. En el parc que sempre va amb la Lluna, coneix a una noia i des de llavors la seva amistat només fa que augmentar i per fi la Diana té algú a qui explicar-li les seves preocupacions i amb qui poder passar boniques estones juntament amb les seves mascotes.